Christian
Hola! Soc en Christian Tubau, pare de dos fills de 9 i 13 anys, i professor de secundària a diferents instituts públics i altres entorns d’aprenentatge. La meva experiència als centres públics, tot i que és molt important per l’experiència amb adolescents, m’ha mostrat les greus mancances del sistema educatiu en temes tan importants com la salut emocional, les ràtios òptimes, l’atenció a la diversitat i els tipus de plans d’estudi, massa uniformes i homogeneïtzadors.
Des de fa un temps, busco alternatives, i n’he trobat una de molt interessant en aquest projecte naixent d’El Gaig. Coincideixo plenament amb els seus valors: educació lliure, relació alumne-escola-família, creativitat, potenciació de les intel·ligències múltiples, organització per projectes i espais en lloc d’assignatures i, sobretot, amb els seus pilars bàsics: amor, llibertat, respecte, límits i responsabilitat. És per això que em sento entusiasmat de formar-ne part i de ser impulsor d’aquesta iniciativa valenta i innovadora.
Per altra part, per presentar-me millor, vull dir que vinc de l’àmbit de la filosofia (llicenciatura) i la literatura (doctorat) i que soc escriptor de vocació. He treballat molts anys de traductor de l’anglès i he creat una editorial de poesia i assaig. La meva passió i dedicació a les arts fa que em senti molt animat a aportar creativitat en l’elaboració de projectes i continguts per als estudiants d’El Gaig, perquè és una de les característiques que més m’atrau d’aquesta pedagogia alternativa: la possibilitat, no només d’acompanyar a molts nivells que trobava a faltar (emocional, artístic, ètic, de relació amb la natura,…) sinó també de fer ús de les capacitats creatives per tal d’idear una forma nova i més enriquidora d’entendre i practicar l’educació.
Teo
Considero importante hacer una breve explicación de cómo entiendo la educación alternativa, libre, escuela bosque o ponedle el nombre que queráis, eso es lo de menos, al fin y al cabo, estamos creándola. En la mayoría de ocasiones tengo muy claro el modelo que no quiero. He estado viendo durante muchísimos años el efecto que tiene en niños y adolescentes. Pero a partir de eso, de saber qué es lo que NO QUIERO, parten algunas de las ideas que considero importante incluir en esta presentación. Porque más allá de los títulos académicos esta sería una pequeña guía de cómo entiendo la educación libre, de cuál sería mi proyecto educativo.
1. Priorizar la motivación buscando su autonomía y su autoestima.
2. El fin es dar herramientas al joven para que pueda salir adelante, no obligarle a aprender cosas de memoria.
3. La base de la educación libre ha de ser potenciar las habilidades sociales y de comunicación, las relaciones humanas.
4. El joven ha de ser el protagonista y el acompañante debe confiar en él. El profesor en esta escuela es un acompañante dispuesto también a aprender de pequeños sabios. Al igual que se respeta a los bebés en el aprendizaje de andar o hablar a su propio ritmo, también hay que respetarles y confiar en ellos cuando son más mayores.
5. Libertad para aprender, pero una libertad asociada a responsabilidad. El aprendizaje es algo innato, natural, «es imposible no aprender nada durante un día aunque lo intentes». El joven en libertad tiene más ganas de aprender, si obligas a un joven a aprender música probablemente le cueste muchísimo, pero si él quiere aprender aprenderá muy rápido. Por ello no es necesario obligar a los jóvenes, simplemente poner a su alcance lo que vale la pena aprender.
6. No es necesario separar materias, porque el aprendizaje está en todas partes. Por ejemplo, en una receta de cocina hay parte de lenguaje, porque tienes que saber leerla, pero también hay mates porque si la receta es para 4 personas y tienes que cocinar para 8, tendrás que saber multiplicar.
7. Potenciar la creatividad y el aprendizaje a través de diferentes actividades, con gran protagonismo de las artísticas y énfasis en la naturaleza porque a través de ella podemos aprender casi todo. Solo necesitamos usarla como hilo conductor.
8. No existe una programación ni un currículo, sino que surge de manera espontánea según los intereses de los jóvenes, pero eso no quiere decir que no haya normas, reuniones y debates continuos. La principal norma es el respeto.
9. No hay exámenes ni deberes, lo importante no es la nota que saques, ni es necesario dedicarle más tiempo del que el joven está en clase.
10. Los conflictos entre los jóvenes los resuelven los propios jóvenes, sin permitir que haya agresión e invitando a la reflexión.
11. Atención más individualizada y mucha participación de los padres.
Miriam
El meu nom és Miriam. Sento un profund agraïment de ser humana a la Terra i una curiositat infinita pel món que m’envolta. Considero que és el més valuós que podria encomanar.
Acompanyar amb escolta i respecte pel desenvolupament de cada etapa evolutiva és una de les meves grans passions.
Durant els darrers 4 anys he creat dos projectes de criança respectuosa, una escola bressol a Formentera i una escola d’educació viva a Barcelona. Tot i que la meva gran experiència ha estat acompanyar adolescents i les seves famílies en projectes socioeducatius durant 10 anys a Catalunya i Llatinoamèrica.
Em considero una eterna aprenent, entusiasta, motivadora i amb escolta interna. He estudiat integració social, educació social, un postgrau d’educació Waldorf primer septenni i autodidacte en diferents pedagogies respectuoses que acompanyen la llibertat de l’ésser.
Considero que l’entusiasme és la força que fa transformar el món i formar part d’aquest equip promotor és font d’alegria, coratge i cooperació.
Em sento cuidadora de la vida i confio plenament en l’impuls creador de la vida. Per mi, acompanyar significa estar i afavorir el contacte amb la pulsió interna de vida, respectar i estimar els processos i confiar plenament en l’ésser humà i com desplega el seu potencial quan està en contacte amb la font que és.